GRANS TRADICIONS RELIGIOSES
3r de Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
Paloma Rodiles Marín
GRANS TRADICIONS RELIGIOSES
1 de 77
, GRANS TRADICIONS RELIGIOSES
3r de Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
Paloma Rodiles Marín
ÍNDEX
Tema 1. Introducció a l’estudi de les religions.
Tema 2. L’hinduisme.
Tema 3. El budisme.
Tema 4. El judaisme.
Tema 5. El cristianisme.
Tema 6. L’islam.
2 de 77
, GRANS TRADICIONS RELIGIOSES
3r de Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
Paloma Rodiles Marín
TEMA 0. Introducció a l’estudi de les religions
Una certa identitas i cohesió en els certs territoris, començem estudiant unes d’aquestes. La experiencia es
considera que té un cert valor i pot insoirar a las personas, es construeix la tradicio fonamentalment escrita.
Pero comença amb una tradició oral, pot ser a través d’una relació, d’algun somni, d’alguna crida. Aquesta
fiura entorn les quals es figuren les ensenyançes i que volen preservar en forma d’escriptura. La expriencia
nacional hi ha escriptures que solen tractarse esgons un canon, i van començar a veure que es van afegint
textos i en altres religions veiem que la qüestió del canon es important I d’altres es breus. La comunitat,
això és la estructura en el cas per exemple del budisme és el triple eix.
Tota la exposició a la comunitat post-biblica, el mateix amb el cristianisme i després com es configura la
biblia Cristina, i la comunitat de l’esglesia. El tema de la relació, la experiencia auditiva i com la comunitat
de fidel s¡apega entorn aquest nucli d’ensenyament i es crea de nou on hi havia tribus o vincles de snag, es
trenca per perseguir una doctrina de vida. Com fins i tot, hi ha Relacions internes una ortodoxia (opinió) una
opinió diferent, i això el veuerem en alguns casos. Heretgia serà considerada apartada, això no vol dir que
veiem tota la història. És lògic que hagi diferencies pel context cultural que són molt diferents, hem
començat a la India. A més d’aquests tres eixos, la idea es treballar a partir de la idea secundaria.
Conceptes com Samsara i Dharma, és comú al budisme, jainisme o hinduisme, i en cadascuna té significats
diferents.
Que és la religio? Per tant, tots admetems que son religions pero molt diferents entre si. Tot el mon pot
tenir en ment definicions diferents. En tot cas, es d’aquests temes una idea concebuda del estudi tothom
en té però mai s’ha trobat sobre l’origen, i aproximacions que hi han en l’interior. Com seria el tret bàsic o
definitori que caracteritza la religió? D’una banda tenim la creenca, d’altre la moral pautes o criteris per
viure sobre el bé o el mal. Després tenim la qüestió de la vida o la mort que seria un element essencial de
la religió, que seria essencial plantejar-se aquesta qüestió. El tema de la fe i les creences poden ser
ingredients per la definició. En realitat, tenim dubtes existencials que ens porta a la creença d’una religió.
Tenim la qüestió de la resposta perquè en principi, cadascú expressa una veritat. Tot I que, les religions se
han desenvolupat reflexions sobre aquestes qüestions, aumenta la teoligia que afirma las veirtats de la fe.
Una part de religió occidental o medieval. Havia aquesta idea de que la religió aniria desapareixent, es
possar les coses sobre la taula perquè es pensava que la religió estava superada i la idea de Déu també.
La portada de la revista de Times al 66: “Is God Dead?”, la religió no tenia cap voluntat en la societat
moderna. Si tornem a la definició, la qüestió és donar resposta, oferir consol i la qüestió de la mort i la vida
perquè hi ha més incertesa al voltant de la mort. El misteri, allò que no es pot explicar. El dessig és un bon
terme relacionat, de donar com una explicació al perquè dels nostres dubtes existencials. Si busquem una
resposta, pensem que responem a força dubtes que ens han dut a pensar moltes coses. Es com el ADN
que podem anticipar moltes coses i podem donar respostes a molts problemes humans. Però no hem
aconseguit ara i mai ho aconseguirem el perquè de la vida i que ens espera, té alguna mena de sentit. La
filosofia s’interroga en aquestes qüestions, quina diferencia hi ha de la religió i la filosfia on també
s’interroga que és l’ésser humà.
Els pitagòrics per exemple i la idea de comunitat en les escoles, un per entrar en aquestes havia de fer
seves les doctrines, i havia passar un temps sol per poder recapacitar totes aquestes idees. Tots parlen de
Purificació, exercicis per anticipar la mort, i fan una dieta vegetariana per purificar el cos. Tota forma
d’energia és poderosa, hi han altres mostres desde el poder i la política que no és exclusivament religoos.
Tot I que la religió no només s’ha utilitzat com instrument d’opressió, sinó lògicament com estructures de
poder. Aquesta divisió tan clara en tre filosofia i religio, entre raò i fe és un debat molt occidental pot ser és
3 de 77
, GRANS TRADICIONS RELIGIOSES
3r de Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
Paloma Rodiles Marín
molt difós perque no hi ha aquesta diversitat tan clara. Si pensem en la filosofia medieval o cristiana, tenim
místic per una banda i espiritual per un altre amb una reflexió molt filosòfica, és a dir, no sempre serà
excluent.
Pot ser, la filsofia mai troba respostes exclusives I seria que la religió si. No totes tanquen el discrus de
forma fixada, perquè són tradicions vives i no son homogenies en cap cas. Però, el perquè que deiem la
filosofia no té una resposta de forma definitiva pero les cosmovigoses sempre han donat una resposta, una
forma d’evitar aquesta inecertesa, aquest misteri. És una resposta condicionada a una praxis que algu ha de
fer en la vida, especialment en el cas de budisme, hinduisme i judisme la creença no es tan central sino que
està fixada en la praxis. Pot ser, una definició: les religions com a paraxi de domini de la contingencia. Com
sabem que som transitoris i permanents, hem d’aprendre a dominar a aquesta contingencia i la religió
donaria aquest control i seria una especie de resposta, però objecte de misteri.
En l’hinduisme pel que veiem en els textos es fa una reflexió colectiva, no tant el que esperem despres sino
com s’ha de viure en el mon per que l’ordre es mantingui, es posa l’accent en la vida. Com fer que la vida
continuï, s’ha de mantenir l’ordre cosmic que es fa a través del ritual que intervingui en el nostre favor per
mantenir o preservar aquesta vida. Això va cambiant, la pregunta es de caracter moral, a partir de la qual es
desenvolupa la teoria del karma, la pregunta és pel patiment dels justos. La voluntat de déu es indiscutible,
però en les Upanishads la resposta es diferent expliquen el perquè del mal i dels justos, la resposta que
donen es que estan pagant pel que van fer en una vida anterior. Aquï depen dels propis actes que un ha
comés en una vida anterior.
El perquè del mal, no necessariament aquest discurs entre el bé i el mal, però si perquè he de fer el bé. Si
que hi ha una recompensa, però si que t’endú a un lloc diferent. Hi ha una resposta còsmica, o orgànica.
Intentar justificar raonament, una ètica contingent en la filosofia. En les religions s’ha de buscar un
fonament trascendent, no és només explciar la condició humana de que podem esperar sinó en funció
d’això tenim una resposta existencial però també una proposta per conduir la vida que veuerem en totes
les religions. Que seria de la praxi de la contingencia, que no seria la definició tradicional.
La paraula de religió prové del llatí RELIGIO, no es que no hi hagues religió abans de l’ambit cultural llatí.
Però la paraula neix en el context llatí que parla i dona una definició de religió, “relege” prendre cura del
cutle als deus I Ciceró el justifica per l’ordre social, manté una tradició, uns valors I tracta de mantenir les
costums dels passats. Qué és la definició en el context cristià? Té a veure amb el cultes dels deus? Hi ha un
vincle amb Déu, els escriptors Cristians, el vincle amb allò trascendent de Déu. San Agustí dirà vincle
d’afecte perque estimem ha deu per que ens ha creat, Déu és creador i li devem l’existència. Dins d’aquest
context Cristià té a veure amb el Déu cristià, aquesta definició tradicional recorre tota la religió cristiana
però entra en crisi amb altres religions pel vincle tan clar amb Déu.
Però el moment que es comença a treballar la religió desde una perspectiva no teològica s’ha de trobar una
que inclueixi totes les religions. És pot parlar de la creença d’èssers sobre naturals. La definició essencialista
que busca la essencia, parla d’una creença en ésser o éssers sobre naturals, no acaba de coincidir el
budisme. Això coincideix amb l’emergencia de les idees noves, la pregunta que es fan es una pregunta no
essencialista sinó funcional, aquí ve el tema del poder o desde un punt de vista social per a qué serveic i
quina funció té la religió, cohesionar la societat. Després, també és motiu de conflicte desde el punt de
vista de la sociologia tracta de cohesionar i de conferir una identitat a un conjunt de persones. Desde un
4 de 77