Notas de lectura
Apuntes Latín i literatura II (23282)
- Institución
- Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Apuntes Latín i literatura II
[Mostrar más]Vista previa 4 fuera de 32 páginas
Vista previa 4 fuera de 32 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
Llatí i literatura latina IIPaloma Rodiles Marín
Grup 1
1
,ÍNDEX
1. Un extrany triangle amorós
1.1 Elements de la sintaxi pràctica
1.2 El verb: l’element principal de l’oració llatina
2. Veu passiva
2.1 Morfologia
2.2 Infinitu
2.3 Verbs deponents
2.4 Passiva propiament dita i passiva reflexiva
3. El subjuntiu
3.1 Morfologia
5. El infinitiu
5.1 Els modes d’infinitu
5.2 El participi
5.3 Els noms parlants
6. La novel·la antiga
6.1 La novel·la idealista grega
6.2 La novel·la realista romana
7. Subordinades finals; genitiu de qualitat; sermo vulgaris
8. El Satíricon, obra satírica?
Tema 1. Un extrany triangle amorós
2
,1.1 Elements de sintaxi pràctica
El terme sintaxi es refereix a la disposició dels elements d’una frase. En una llengua altament
flexiva com el llatí, les relacions sintàctiques s’indiquen principalment mitjançant les desinències de
les paraules (verbs i noms); l’ordre, tot i que té certa rellevància estilística, no és un indicador de les
relacions sintàctiques.
De la informació que aporta una paraula llatina, el seu significat lèxic (és a dir, allò que pots trobar
al diccionari) només constitueix el 50%, l’altre 50%, allò que indica la desinència, és el seu valor
sintàctic, indispensable per entendre el text.
La informació sintàctica d’un text llatí pot ser una mica abrumadora per a un principiant i, fins i tot,
per a un estudiant de nivell mitjà, sobretor si el text en qüestió és una peça de prosa artística
(oratòria o historiogràfica). En general, la sintaxi d’una obra narrativa i d’entreteniment com la de
Petroni s’allunya de la complexitat sintàctica de Ciceró. Les possibles dificultats tenen a veure amb
el valor lèxic d’algunes paraules (usades amb voluntat còmica o satírica). Tanmateix, els consells
que es detallen a continuació són vàlids per a qualsevol text.
A. Els adjectius concorden en gènere, nombre i cas amb els substantius corresponents.
Exemple: accedo aniculam quandam, quae agreste holum vendebat.
Fixa’t que la declinació indica el cas en que està cada mot (ac. sg., en el cas d’aniculam quandam
complement d’accedo i agreste holus de vendebat), però això no vol dir que la terminació sigui
igual, atès que cada paraula segueix un model de declinació diferent:
aniculam, d’anicula -ae, f. (subst. de la 1a decl.) quandam, de quidam quaeda quoddam (pronom)
agreste, d’agrestis -e (adj. de la 3a decl.)
holus, d’holus holeris (subst. neut. de la 3a decl.)
Això vol dir que cal treballar alhora la part lèxica i la part gramatical de les paraules (p.e.: si ens
fixem només en la terminació, -us d’holus pot induir-nos a pensar que es tracta d’un nom. subjecte
de la 2a declinació).B. Els verbs apunten a un subjecte–el subjecte apunta a un verb
Exemple: et cursu fatigatus et sudore madens accedo aniculam quandam.
El verb està en 1a persona (accedo), de manera que és irrellevant posar un subjecte. Tanmateix,
fixa’t que sí hi apareixen modificadors del subjecte, en aquest cas, dos participis (fatigatus i
madens).
C. Els verbs transitius necessiten un complement directe.
Quan detectem el verb, si aquest és un verb transitiu, necessitarà un complement directe (cf. accedo,
“m’apropo a” apunta a un complement directe, aniculam quandam, “a una vella”). N.B.: hi ha
alguns verbs que poden variar lleument de significat si s’utilitzen de manera transitiva o intransitiva.
3
, D. Els infinitius són generalment subjecte o objecte d’un verb.
Una de les principals diferències del llatí amb les llengües romàniques, és la sintaxi més complexa
de participis i infinitius. Els infinitius són habitualment objecte d’un verb, sobretot dels anomenats
verba sentiendi o censendi, és a dir, vers que signifiquen “pensar”, “creure” i similars. En català
aquests verbs es complementen amb una oració d’infinitiu, en llatí es sol usat un infinitiu (això vol
dir que en llatí no hi ha conjunció “que”).
Exemple: intellexi [me in fornicem esse deductum]
Exemple:
ecce in ipso aditu occurrit mihi aeque lassus ac moriens Ascyltus.
En una oració, el més recomanable és buscar primer el verb: el verb ens indicarà ja si ens cal un
subjecte en singular o plural. Cal tenir en compte, però, que, igual que en català i en castellà (i al
contrari que en anglès i en francès), la forma personal del verb llatí no fa necessària la presència
explícita del subjecte.
El verb, intellexi (“adonar-se”, “entendre”) necessita un complement directe, en aquest cas un
infinitiu (o una construcció d’acusatiu + infinitiu, AcI), deductum esse (és un infinitiu de perfet
passiu).
Així doncs, quan llegeixis un inifnitiu, t’has de preguntar en primer lloc “de quin verb en forma
personal depèn?”
E. Els genitius depenen generalment d’un substantiu
Exemple: non notavi mihi Ascylti fugam.
Ascylti és el genitiu sg. d’Ascyltus -i, m. (és un dels personatges del Satíricon, Ascilt) i suggereix la
pregunta “el què d’Ascilt?”, la resposta és fugam, “la fugida”.
1.2 El verb: l’element principal de l’oració llatina
Les oracions en llatí s’articulen al voltant del verb, de manera que, si la construcció d’una frase no
et resulta immediatament clara, el més indicat és buscar el verb: primer, les formes principals en
indicatiu, després identificar qualsevol oració subordinada, infinitius i subjuntius. El verb principal
t’indicarà el subjecte; els adverbis i/o els sintagmes en ablatiu aportaran més detalls sobre l’acció
que es descriu; l’acusatiu indica sobre qui o què recau l’acció, i el datiu la persona o l’element
indirectament afectat. El primer de tot és buscar l’acció: qui està fent què a qui? El verb ens indicarà
la persona. En aquesta novela està narrada en primera persona. Per exemple, si trobem la frase:
fatigat vaig arribar (no neceista subjecte), pero fatigat si que necesita subjecte.
4
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller rodilespaloma. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 6,49 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now