LITERATURA CATALANA
Paloma Rodiles Marín
Grupo 1
3r Trimestre
1
,ÍNDEX
1. La Renaixença i els Jocs Florals
2. Jacint Verdaguer
3. Angel Guimerà [Sol, Solet] — (15/04/2020)
3.1 La recepció d’Àngel Guimerà
3.2 Panoràmica general de vida i obra *no memoritzar, simplement veure
3.3 Comentari centrat en Maria Rosa i terra baixa
3.4 Comentari de textos de la Guia de Lectura
4. Santiago Rosinyol
4.1 La figura de Santiago Rusinñol
4.2 L’obra de Santiago Rusiñol
4.2.1 Els Jocs de Camprosa
4.2.2 L’auca del senyor Esteve
5. Joan Maragall
5.1 La figura de Joan Maragall
5.2 Poesia i assaig
6. Victor Català
6.1 Joaquim Ryure
7. Noucentisme i Carner
7.1 Cronologia
7.2 Eugeni d’Ors
7.3 Personatges del Noucentisme
7.4 Josep Carner
8. Avantguardes
9. Mercè Rodoreda
10. Manent i Sagarra
11. Josep Pla
12. Salvador Espriu
13. Monserrat Roig
14. Annex
2
,La recuperación del Català, per explicar el regle XIX I XX, que ene probara fins els anís 80 del
serle XX.
1. La Renaixença i els Jocs Florals
Sobre la Renaixença i els Jocs Florals, el primer element important quan parlem d’això som en el
s.XIX, el que passi pasa al conjunt de la cultura Europea, i Occidental. S’han de possar d’alguna
manera en contrast o en paral·lel a prop d’allò que estigui passant en la cultura europea,
romanticisme o realisme (…). Per tant, no es pot llegir la Pàtria en clau de la Renaixença, i els
catalans tenir en compte que esta envers en un retòrica romàntica. Aquest element ens coloca en un
espai literari, cultural Europeu, que és fonamental per entendre com es la Pàtria I la recuperació
dels Jocs Florals, i el fenòmen vinculat a la Renaixença.
La figura dels poetas nacionals es la figura del model occidental, el re de recuperació anant a tornar
a recuperar, fer viu una cosa que està morta. Hi ha una dialèctica de vida i mort, i de passat i
present, que són continues, permanent en la literatua del periode, i en la lògica discursiva dels
assagistes del periode. El tercer element en el cas català es el tema de la llengua, en aquest proces
de recuperació, d’un passat no hi havia conflicte, glorios, s’hi afegeixes un element significatiu I
digne d’interes que això va lligat pel ús literari del català, també s’ha de tenir en compte per llegir la
retòrica.
En el cas dels Jocs Florals és bàsic, per què és un festival de literatura catalana, la poesia, com a
símbol de la literatura, i símbol de la llengua catalana. Al 1859 es recuperaran, hi han tres dates la
data de la publicació de la Pàtria que te valor simbòlic al 1833, que diem oda a la patria pero es diu
la Pàtria som nosaltres el que li hem nombrat així, es exemple de teoria de la recepció, la recepció
pública. Al 1841 el pròleg per part de Llobregat, tot això del passat de la llengua, del honor hi és tot,
es com una mena de programa. Y al 1859 on es restauren els Jocs Florals, tornem al re, per fer
honor a una llengua gloriosa, es va buscar una cerimònia, es reinventa, es recorre al passa per fer
una reafirmació del present.
L’any 1895 es llegeix a l’Ateneu Barcelonés, es llegeix el primer discurs d’un president de l’ateneu
en català per part de Angel Guimerà, s’organitza un escandol impresionant. 35 anys després de la
ignaguració dels Jocs Florals, quan diem recuperació era una llengua treta de l’àmbit culte, era la
llengua del carrer, era una situació de disglosia pel que feia per l’ús literari era el llatí i el castellà.
Es recupera el català pel jocs florals, pero més enllà “la patria, la fe i el amor” es considera una
forma extraña, quan es fa això per primera vegada hi ha un grapat de gent que el considera un
escàndol. Aquest fil es on parlem d’un periode molt extens d’autors com Jacint Vergaduer o Angel
Guimerà, que seran sens dubte grans autores de la literatura catalana. En l’article es parla quan es
refereix dels Jocs Florals d’una estrategia de producció simbòlica, hi ha dues paraules, la idea
d’estrategia una de les coses que pasa en la Renaixença i en els jocs comença una estrategia, un
disseny i un element públic, una intervenció damunt la realitat per fer que les coses siguin diferents,
el cumul serà el noucentisme, hi ha un disseny per part de la gent que vol que les coses canvin,
3
, volem que passin i aquesta estrategia te a veure amb elements simbolic, el lloc on es fa, el fet que es
passi a Barcelona, amb tot una serie de cosa. Els jocs seràn un element de canvi però amb una
estètica, ideologia tirant a conservadora, només amb poesia, només amb català, només a Barcelona.
Pero un escenari diferent en el qual hi haura un element que sera clau per nosaltres, la llengua.
Aquest altre element la represa de l’ús literari de la llengua, i colocar la llengua en una situació en el
qual té un element, simbòlic, vinculat a la intentitat del pais i a lo que esta passat, havia de passar de
forma natural 300 anys abans, i ara es recupera de forma militant.
2. Jacint Verdaguer
El paper de Vergader com a figura emblematica central de la literatura i de la cultura catalana. El
fianl de Canigó comparat amb l’arpa té a veure amb aquest imaginari del poeta nacional, el que
oarla en nom de la comunitat I ha agafat aquesta arpa per cantar pel poble (com fa David pel poble
d’Israel). Tenim també tres poemes que ilustren un parell de coses, el primer es el Virolay, el sgon
una versió moderna d’aquest, i el tercer Plusultra. Estem parlant del segle XIX, hem de tenir en
compte la estetica del XIX, si tanquem els ulls i pensem en els referents d’aquella època, l’hem de
veure antic. L’estètica d’ell i la seva ideologia son les del segle XIX, en cas de Catalunya hi ha una
industrialització, i un canvi econòmic important, I viurà amb unes tensións, i que ells visqui en
aquestes tensions li fara ser el poeta nacional.
Ell es un poeta, també escriu prosa i escriu articles, però on veu la realitat es a la poesia, pot ser
moltes coses com el Virolay que es poesia popular, poema de lloança a la mare de Déu de
Monserrat, serà una oració pública qui s’expressa són el conjunt de fidels que parlen de la seva mare
de Déu, o estem parlant dins del que es la paisa d’una opció de to major que es la poestia ètica que
es la que dona to a una cultura literaria a una cultura dun pais, o el do divií d’un escriptos. Ell
intentarà escrirue la seva Eneida com escriptor català. Aquestes remisions al Passat i el joc que
volem fer atisticament en un moment determinant té molt a veure amb lo que ha passat en un passat.
Les dues grans peçes seràn el Canigó I l’Atlantida, en el conjunt de la poesia catalana i en l’època
per que son atípiques i les que la portaran a la fam i un reconeixement més enllà a les freonteres de
Catalunya. Serà un autor traduït en vida, cosa que es extranya en l’època, i en la catalana
específicament.
Verdaguer serà capellà tota la seva vida, una època on molta gent entraba als seminaris i li donaven
una formació baàsica i sencilla, aquest element de la religiositat I verue’s a ell mateix com a capellà.
Dedicar la seva vida a la oració i a la evangelització, amb això Verdaguer afeixirà la escriptura, i
tindran un vincle Molt estret, tindrà una part molt evangèlica en la seva escriptura. Escriu per
celebrar aquesta mirada religiosa, i convencer aquells que no ho entenn. Poeta, persona de fe i en el
segle XIX, aquests tres elements combinant i amb el quart element amb la relativa exentricitat amb
la categoria i el valor dotat per la llengua i la literautra. Té un ego molt ben posat, al ser conscient
d’aquesta capacitat literaria “és Déu qui em dona aquestes capacitats”. En algú que comença fora
del nucli del sistema, Joan Maragall es una persona de ciutat, Barceloní i de clase burgesa pot
4