ADDICCIONS I
TOXICOMANIES
NOELIA BAENA NARANJO
GRAU INFERMERIA, UNIVERSITART AUTÓNOMA DE BARCELONA,
QUART D’INFERMERIA CURS 2021-2022
PROFESORA: DOLORS BERNABÉU
, INTRODUCCIÓ
En estudiar una addicció, cal tenir en compte:
→ La religió (Ex: les religions cristianes toleren el consum d’alcohol, en concret el vi, com a aproximació a déu, en canvi, les
musulmanes no. També afecta si el país és productor, per ex, Afganistan és productor d’opi, el que el fa més tolerant al seu
consum).
→ L’època: Determinades èpoques afavoreixen el consum o en canvien la finalitat d’aquest (ex: abans es consumia per estar en
contacte amb déu, ara el consum és més recreatiu).
→ Les circumstàncies: Els ambients de crisi i estrès n’afavoreixen el consum.
→ La naturalesa de la droga: Inclou la seva producció (si ha estat molt manipulada o és més “natural”), els seus efectes.
→ La dosi consumida: Incloent la diferència del consum intensiu amb la tolerància del consum esporàdic.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL CONSUM
➢ INFLUÈNCIES AMBIENTALS: preu i disponibilitat, marc legal (més o menys permissiu, com amb l’alcohol i el tabac, atracció
de la prohibició), edat legal del consum, imatge de l’alcohol i altres drogues a la TV i al cinema (tot i que ja no es fa promoció
apareix, de vegades atorgant un significat de “glamur a la cigarreta, necessitat d’una copa per tenir un dia dur”), màrqueting
de l’alcohol i el tabac.
➢ INFLUÈNCIES SOCIALS: Comunitat (entorn, ex: barri), amics, aplicació de la llei (restrictiva o permissiva), situacions personals,
pares.
➢ FACTORS INDIVIDUALS: Personalitat (ansioses, impulsives), actituds i creences (“no passa res per fumar”), resistència a la
pressió social (especialment en joves), Genètica, Conductes problema (ex: trets de personalitat antisocial).
CONCEPTES PRINCIPALS
RISC: Es refereix a la probabilitat d’experimentar conseqüències adverses al consum de drogues. Es veu influït per:
→ Pràctica de consum de drogues: Tipus de droga, número de drogues, freqüència d’ús, dosi i via d’administració
→ Factors de risc personals: actituds, creences, personalitat, genètica, experiències prèvies
→ Factors de risc ambientals: Preu de la droga, legislació, publicitat
→ Conductes concurrents: Es donen al mateix temps que els altres factors de risc, els quals poden veure’s agreujats o
desencadenats pel consum de la droga. Són accidents laborals, accidents de trànsit, violència.
DROGA: S'entén per fàrmac o droga, tota substancia que introduïda en un organisme viu, pot modificar una o més funcions
d’aquests (fisiològica o comportamental).
MEDICAMENT: Substàncies útils per solucionar problemes clínics, beneficiosos com tractament o necessaris per realitzar
exploracions diagnòstiques
DEPENCÈNCIA: Estat psíquic i de vegades físic, resultant del consum d’una droga i que es caracteritza per modificacions del
comportament i altres reaccions, que comporta sempre un impuls irreprimible a prendre la droga de forma continua i periòdica.
→ Dependència psíquica: Situació en la que existeix un sentiment de satisfacció i un impuls psíquic que requereix
l’administració regular o continua de la droga per produir plaer o evitar el malestar. Passa amb les amfetamines, la cocaïna,
el tabac i el cànnabis. (ex: hàbits bucomanuals per al tabac)
→ Dependència física: Estat d’adaptació que es caracteritza per l’aparició d’intensos trastorns físics quan s’interromp
l’administració de la droga (síndrome d’abstinència). Passa amb l’alcohol, els opiacis i les benzodiazepines.
TOLERÀNCIA: Estat d’adaptació caracteritzat per la disminució de les respostes a la mateixa quantitat de droga o per la necessitat
d’una dosi mes gran per provocar la mateixa resposta.
→ Tolerància creuada: Desenvolupament de tolerància a una substància a la qual no hi ha hagut exposició prèvia, a causa
del consum agut o crònic d’una altra substància. En general, encara que no sempre, les dues substàncies tenen efectes
1
, farmacològics similars. La tolerància creuada es mostra clarament quan una dosi de la nova substància no produeix
l’efecte esperat.
TOXICITAT: Capacitat de la substància per fer mal a l’organisme i produir conseqüències patològiques. Depèn tant de la capacitat
intrínseca de cada substancia, com per els nivells de tolerància de la persona.
→ Intoxicació: Estat posterior a l’administració d’una substància psicoactiva que causa alteracions en el nivell de
consciència, en el nivell cognitiu, en la percepció, en el judici, en l’afectivitat o en el comportament, o en altres funcions
i respostes psicofisiològiques. Les alteracions estan relacionades amb els efectes farmacològics aguts de la substància i
amb les respostes apreses a aquesta substància que desapareixen amb el temps. La recuperació és completa, excepte
quan s’han produït lesions tissulars o altres complicacions. La intoxicació depèn en gran mesura del tipus i la dosi de la
droga, també hi influeixen el grau de tolerància de la persona i altres factors
SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA: Conjunt de símptomes d’intensitat variable que apareixen quan es redueix o s’interromp el
consum d’una droga que s’ha consumit de forma repetida habitualment durant un període llarg i/o en dosis altes. La síndrome
pot acompanyar-se de signes fisiològic, i es un dels indicadors de la síndrome de dependència. L’inici i l’evolució de la síndrome
d’abstinència són de durada limitada i estan relacionats amb el tipus i la dosi de la substància que es pren. En general, les
característiques d’una síndrome d’abstinència són oposades a les de la intoxicació aguda.
SOBREDOSI: Consum de qualsevol tipus de droga o medicament en una quantitat que provoca efectes adversos aguts físics o
mentals. La sobredosi pot produir efectes temporals o prolongats, i també la mort. La dosi mortal d’una substància concreta varia
segons cada persona i cada circumstància
ALTRES
→ Síndrome amotivacional: Grup de característiques associades al consum de substàncies, com per exemple: apatia, pèrdua
d’eficiència, disminució de la capacitat per a realitzar tasques complexes o a llarg termini, escassa tolerància a la decepció,
trastorn de la concentració i dificultat per seguir la rutina diària. L’existència d’aquesta situació com a tal és controvertida.
S’ha descrit sobretot en relació amb el consum de cànnabis i pot simplement reflectir una intoxicació crònica per cànnabis.
Els símptomes també poden reflectir la personalitat de la persona consumidora i les seves actituds com a mes importants.
→ Rush: Efecte immediat, agradable i intens que s’experimenta després de la injecció intravenosa de certes drogues (per
exemple, heroïna, morfina, amfetamines, cocaïna, propoxifè).
→ Mal viatge: Fa referència a l’efecte adversos de les drogues, caracteritzat per una combinació de pèrdua de control, distorsió
de la imatge corporal, al·lucinacions, por embogir o a morir, desesperació, pensaments suïcides i estat afectiu clarament
negatiu. Els símptomes físics són suors, palpitacions, nàusees i parestèsies. Encara que les reaccions adverses d’aquest tipus
s’associen normalment al consum d’al·lucinògens, també poden aparèixer amb les amfetamines i altres estimulants
psicomotors, anticolinèrgics, antihistamínics i sedants/hipnòtics
ELS QUATRE SIGNES CAPITAS DE L’ADDICCIÓ
➢ Obsessió (motiu central de la vida) ➢ Conseqüències negatives (afecta a les relacions
➢ Negació (“no soc addicte”) interpersonals, a la conducta, a la salut física i
➢ Manca de control psíquica)
CLASSIFICACIÓ DE LES DROGUES
Segons la seva acció al SNC:
→ DEPRESSORES: Produeixen una disminució / depressió del SNC que es tradueix en una sensació de relaxació, benestar
psíquic i físic, Ia son. Exemples: alcohol, Opiacis (Opi, morfina, heroïna, codeïna, Metadona), tranquil·litzants/
barbitúrics, benzodiazepines, derivats del cànnabis, Inhalables (pegament, èter, gasolina).
→ ESTIMULANTS: Produeixen una estimulació del sistema nerviós central (SNC) que es tradueix en una activació a
diferents nivells: excitació, eufòria, disminució de la necessitat de son i de la gana. Exemples: cocaïna, amfetamines,
drogues de disseny (èxtasi), cafeïna, tabac
2
, → AL·LUCINÒGENES- PSICODISLÈPTICS: Provoquen al·lucinacions de diverses característiques. Exemples: LSD (dietilamida
de l'àcid lisèrgic), cànnabis *Es classifica com depressor o al·lucinogen, mescalina i algunes de les drogues de disseny.
→ NO CLASSIFICABLES: nicotina i alguns dissolvents.
1